Ahir al Ple Municipal es discutia l’aprovació definitiva del Pressupost Municipal. A la sala de plens de l’Ajuntament de Barberà només hi havia 29 persones: 21 regidors i regidores, 3 treballadors municipals i 5 veïns i veïnes -no sabem, en tot cas, quantes persones van seguir el ple per ràdio o internet. Només una entitat barberenca va presentar al·legacions al pressupost, l’associació ADAB, un fet que des de l'Esquerra Alternativa per Barberà (EAB). Aquestes al·legacions van ser rebutjades. Unes segones al·legacions, les de l’Esquerra Alternativa per Barberà es van entrar amb un dia de retard, el passat dimecres 23 de desembre. No ens volem estendre però sí que volem parlar del tracte que s’ha rebut des del govern municipal en aquestes darreres setmanes. Primer, perquè no van contestar cap de les 2 instàncies que vam presentar a l’OAC per poder consultar la proposta de Pressupost Municipal. Al final ens vam presentar pel nostre propi compte per poder-ho fer i el personal de l’OAC ens va acabar facilitant la informació. Segon, perquè havent anunciat a principis de desembre des de l’EAB que el període d’al·legacions acabava el 22 desembre (ho vam anunciar per correu i a la nostra pàgina web, sense que a la ciutat hi hagués cap més informació), cap responsable polític municipal va tenir el més mínim gest d’advertir-nos que ens havíem equivocat d’un dia (vam començar a comptar els dies no per les 24 hores sinó pel pas d’un dia a l’altre i traient els festius i diumenges). Tercer, encara el dimecres a la tarda des de l’OAC se’ns deia que el ple municipal seria el dimecres -hores més tard vam saber que no era així, sinó el dijous. I, quart, i últim, ahir el regidor responsable de presentar el Pressupost Municipal Xavier Garcés no va fer ni el més mínim esment de l’entrada d’unes al·legacions fora de termini i que no es tindrien en consideració. És el que nosaltres pensàvem que passaria ahir al ple, però no, ni això. Tot això ho expliquem perquè no compartim en cap cas la forma d’informar, o pitjor encara, de no informar d’una forma clara i diversa entorn a les dates dels plens especials i que canvien de data, entorn a les dates de consulta d’informació pública o a la més mínima responsabilitat democràtica de donar resposta a una Instància Municipal. Tan difícil és? La web, l’OAC o la informatització de serveis i gestions municipals no hauria de servir perquè tots i totes les veïnes estiguessin ben informades i accessible la informació tan important com la d’un Pressupost Municipal?
divendres, 24 de desembre del 2010
Pressupost Municipal 2011 Ajuntament de Barberà del Vallès
Nota de premsa sobre la presentació del llibre “Construint municipi des dels moviments socials"
Aquest passat divendres 17 de desembre va tenir lloc a la seu de l’AV d’Eixample-Can Llobet la presentació del llibre “Construint municipi des dels moviments socials”, amb l’assistència d’una vintena de persones. L’acte va comptar amb la presència del Jordi Bonet i Martí, responsable d’un dels escrits del llibre partint de la seva experiència com a investigador social, activista en moviments socials de Barcelona i president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic de Barcelona.
El Jordi va començar la seva intervenció contextualitzant l’origen del llibre, situant-lo en la iniciativa de la candidatura municipalista de l’Altraveu de Castellar del Vallès, i amb el suport de les Candidatures Alternatives del Vallès, de celebrar unes jornades per reivindicar i debatre el paper dels moviments socials i candidatures polítiques municipalistes en el 30è aniversari de les primeres eleccions locals després de la mort del dictador Francisco Franco. Un paper que al llarg de l’any 2009 es va obviar des de la política institucionalitzada, reclosa en l’homenatge als i les polítiques professionals i oblidant i marginant el paper dels moviments socials. L’exposició del Jordi, des de l’anàlisi social però també des de l’experiència en primera persona en el teixit associatiu i veïnal de Barcelona, va servir per posar de manifest que des de finals dels anys setanta fins a l’actualitat hi ha un fil conductor en la lluita veïnal i la lluita política municipalista, amb diferents persones i generacions, amb diferents i diverses tàctiques, però compartint l’objectiu de democratització de la vida política. L’experiència personal del Jordi a Barcelona també va servir per comprovar de primera mà com les associacions de veïns i veïnes continua essent un instrument bàsic del veïnat per fer política municipal des del carrer, tractant tant temes d’interès veïnal i de barri com de model de ciutat o de societat (a nivell cultural, econòmic i de teoria i pràctica política).
L’acte va comptar també amb la participació del Fabià Díaz-Cortés, veí de Barberà, que va fer una breu introducció explicant la seva participació en llibre, centrada en el procés de construcció de l’Esquerra Alternativa per Barberà (EAB) a la nostra ciutat. En Fabi va explicar com l’EAB neix des de la iniciativa de joves vinculades en el teixit associatiu barberenc, però aquest naixement responc en tot cas a un procés on l’acció política municipalista sempre ha estat l’eix vertebrador, passant d’un àmbit més sectorial i particular, com podria ser el de joventut a un de global i integral, com seria el de treballar per un model de ciutat diferent.
L’acte es va concloure parlant a l’entorn de dues preguntes fetes des de les persones assistents, una a l’entorn del balanç que es podia fer del fet de passar d’una lluita més centrada al carrer a una de més institucional, comentant-se que més que un canvi d’espais on fer política és una complementarietat i que l’èxit no es pot mesurar per victòries concretes sinó pel fet de fer sostingut un procés i un model diferent de fer política; i l’altra qüestió va girar entorn a la necessitat que tenen els moviments socials de comptar amb assessorament legal i tècnic, ressaltant-se que és una qüestió molt important i que cal treballar més, però que cada cop més les persones amb coneixements tècnics que han crescut a través d’aquest moviments socials o entren en contacte per col·laborar pel fet de vincular-se als seus entorns més propers i quotidians.