Des de l’experiència a Somonte “Una de les maneres de canviar el sistema és a través de l’acció directa, la desobediència civil i reivindicant i prenent allò que ens pertany"

Des de l’experiència a Somonte “Una de les maneres de canviar el sistema és a través de l’acció directa, la desobediència civil i reivindicant i prenent allò que ens pertany”

Durant aquest estiu, un company de l’EAB, en Joni, ha passat un dia immers en la quotidianitat de Somonte, la finca andalusa recuperada del desús i la propietat privatitzada que s’exercia des de la Junta d’Andalusia. Recuperada per jornalers i jornaleres i les seves famílies, posant en pràctica l’acció directa i en donar-li un ús i aprofitament col·lectiu i comunitari a la terra. En Joni ha volgut compartir amb totes nosaltres la seva experiència a partir d’aquesta carta que ara fem pública, unes paraules amb les quals ens identifiquem la resta de companys i companyes de l'assemblea de l'EAB.

Des de l’EAB estem orgulloses del vincle humà i internacionalista que hem fet amb els i les companyes de Somonte. Han estat diferents actes solidaris en els quals ens hem implicat els i les eaberes, des de Barberà del Vallès, amb altres col·lectius de la comarca del Vallès i la regió metropolitana de Barcelona.

Aquí us deixem el seu relat i valoració:

Aquest estiu he tingut la sorte de poder treballar i conviure amb els i les treballadores i sindicalistes de Somonte. D’aquí me’n porto un bonic record de companyerisme, solidaritat i ambient subversiu, insurrecte i reivindicatiu.

El treball allà és dur per la manca de recursos tecnològic. Ara, la solidaritat de persones vingudes de totes parts de la península, França, Alemanya... i també Corea, donant el seu caràcter internacionalista, fan una mica més fàcil l’esforç humà, ja que sempre hi ha alguna mà solidària amb ganes de col·laborar en un projecte amb tanta coherència revolucionària. Crec, i només jo, sinó les persones amb les que he conviscut allà -una d’elles l’Antonio Cuadrado, d’Entesa per Sabadell- que una de les formes de canviar el sistema és a través de l’acció directa, la desobediència civil i reivindicant i prenent allò que ens pertany.

Les jornades laborals allà són llargues. Es comença a les 07:00 fins les 13:00 o 14:00, es fa la migdiada i es comença de nou a les 19:00 fins les 21:30 o 22:00 o, àdhuc, les 23:30.

Encara que sembli una jornada llarga i esgotadora, que ho és, el fet de saber que el teu temps i esforç no és per un esclavista terratinent o un explotador empresari -que vénen a ser la mateixa porqueria- fa que treballis a gust i no tinguis la impressió que t’estan robant el temps i la vida. Això no és que sigui només una apreació meva, perquè clar! una setmaneta és molt bonic.... sinó un sentiment col·lectiu que ho demostraren dia rere dia, ja que es treballa fins el diumenge. I el companyerisme que es respira és un reflex de tenir un sustent en el qual no has de competir per un miserable lloc de treball o una miques del seu pastís.

Destacar, per una altra banda, el caràcter assembleari en la presa de decisions, tant en la distribució de les tasques de la llar i del camp com per les constants reivindicacions, manifestacions, etc. que no abandonen, perquè la lluita no s’acaba a Somonte, és només un petit i gran assoliment.

Per exemple, tenen un quadrant per a l’organització de les tasques de la llar basat en la participació i col·laboració de tots i totes, i no és més que un mer reflex dels seus ideals i maneres d’actuar, expressat en les petites coses del dia a dia.

En fi, d’allà vénen reforçats els meus ideals: que per que hagi un canvi en aquest sistema mafiós s’han d’abandonar els discursets políticament correctes i deixar-nos d’actes simbòlics i passar a l’acció directa. Deixar-los de fer el joc utilitzant el seu discurs ple de paraules enverinades amb doble tall i parlar clar i concís, com diu la representant del SAT a Còrdova, la Lola, “tonteries, les justes”.

SI EL PRESENTE ÉS DE LLUITA EL FUTUR ÉS NOSTRE

----------------------------

Versió en castellà pels i les companyes del SAT

Desde la experiencia en Somonte “Una de las maneras de cambiar el sistema es a traves de la acción directa, la desobediencia civil y reivindicando y tomando aquello que nos pertenece”

Este verano he tenido la suerte de poder trabajar y convivir con los y las trabajadoras y sindicalistas de Somonte. De aquí me traigo un bonito recuerdo de compañerismo, solidaridad y ambiente subversivo, insurrecto y reivindicativo.

El trabajo allí es duro por la falta de recursos tecnológicos. Ahora, la solidaridad de personas venidas de toda partes de la península, Francia, Alemania... e incluso Corea, dando su carácter internacionalista, hacen un poco más facil el esfuerzo humano, pues siempre ahí alguna mano solidaria con ganas de colaborar en un proyecto con tanta coherencia revolucionaria. Creo, y no sólo yo, si no las personas con las que conviví allí -uno de ellos Antonio Cuadrado, de Entesa per Sabadell- que una de las maneras de cambiar el sistema es a través de la acción directa, la desobediencia civil y reivindicando y tomando aquello que nos pertenece.

Las jornadas laborales allí son largas. Se empieza a las 07:00 hasta las 13:00 o 14:00, se hace la siesta y se empieza de nuevo a las 19:00 hasta las 21:30 o 22:00 o incluso hasta las 23:30.

Aunque parezca una jornada larga y agotadora, que lo es, el hecho de saber que tu tiempo y esfuerzo no es para un esclavista terrateniente o un explotador empresario -que vienen a ser la misma basura- hace que trabajes a gusto y no tengas la impresión de que te están robando el tiempo y la vida. Esto no es que sea solamente una apreciación mía, porque claro! una semanita es muy bonito.... sino un sentimiento colectivo que lo demostraron día tras día, ya que se trabaja hasta el domingo. Y el compañerismo que se respira es un reflejo de tener un sustento en el cual no tienes que competir por un miserable puesto de trabajo y unas migajas de su pastel.

Destacar, por otro lado, el carácter asambleario en la toma de decisiones, tanto para el reparto de la tareas del hogar y del campo como para las constantes reivindicaciones, manifestaciones, etc. que no abandonan, porque la lucha no se acaba en Somonte, es solo un pequeño y gran logro.

Por ejemplo, tienen un cuadrante para la organización de las tareas del hogar basado en la participación y colaboración de todos y todas, y no es más que un mero reflejo de sus ideales y maneras de actuar, expresado en las pequeñas cosas del día a día.

En fin, de allí vienen reforzados mis ideales: que para que haya un cambio en este sistema mafioso se deben abandonar los discursitos políticamente correctos y dejarnos de actos simbólicos y pasar a la acción directa. Dejarles de hacer el juego utilizando su discurso lleno de palabras envenenadas con doble filo y hablar claro y conciso, como dice la representante del SAT en Córdoba, la Lola, “tonterias, las justas”.

SI EL PRESENTE ES DE LUCHA EL FUTURO ES NUESTRO