Ordenances Fiscals 2012: només bona voluntat vers la progressivitat i reiterament i reforçament de les bonificacions al sector privat

Des de l’Esquerra Alternativa per Barberà no podem fer una valoració positiva de com han quedat finalment definides les ordenances fiscals municipals 2012. Considerem que s’ha perdut una oportunitat per reforçar, sense perdre cap any més, la progressivitat, la redistribució i l’excepcionalitat del moment, com reclama la situació social actual i en la línia on anaven les propostes fetes des de l’EAB, i que totes van ser rebutjades. Per contra, destacaríem que el govern municipal sociovergent incorporés finalment, sobretot, propostes del PP i, també, de PCPB i EUiA, totes en la línia de reforçar sectors que ja estan bonificats i subvencionats per altres administracions de l’Estat, essent l’exemple més colpidor les noves bonificacions a l’empresariat que s’instal·li a Barberà i contracti, quan la patronal té sobrades subvencions, sobretot en el segon aspecte, i sigui l’empresa privada una de les majors beneficiàries de subvencions, exempcions, rebaixes a càrrec del sector públic i de diners públics. Altres propostes de l’EAB que apostaven per apujar impostos dins els marges legals que estableix la llei al sector privat i a la transmissió de patrimoni (i ja advertim que en aquest apartat ja existeixen diverses exempcions legals que redueixen l’impacte d’aquest impost quan es tracta d’herència familiar a descendència directa d’habitatge principal) no es van tenir en compte i van ser rebutjades, les primeres, perquè, segons el govern municipal “ara no és bon moment per aquests sectors” i, les segones, perquè “no es considera oportú donada l’especial situació que tenen actualment les transmissions de la propietat”.

I, sobre la bona voluntat, fem referència a les propostes que va fer l’EAB per aplicar, estrictament, el que diu la llei i la posició del govern municipal de PSC-CIU, decidint esperar i perdre un temps molt valuós per a les arques municipals i, en definitiva, pels serveis públics municipals que necessiten els i les veïnes de Barberà. Una d’elles, feia referència, i seguint el marcat per la llei, a l’aplicació d’un IBI més alt al 10% de les propietats amb més valor cadastral de la ciutat. La resposta sociovergent ha estat d’esperar a la revisió cadastral per fer-ho, quan aquesta llei ja existia i, malgrat la futura revisió cadastral, aquest 10% de propietats amb major valor cadastral es podria calcular amb les dades actuals. És a dir, aquest 10% d’immobles ja existeix. No fer-ho és, com diem, perdre un temps valuós que beneficia, només, a uns pocs. L’altra proposta de l’EAB que ha quedat en suspens és l’aplicació, com marca i estableix la llei, d’un recàrrec de l’IBI als immobles en desús, a l’espera de la redacció del reglament que ho reguli. En aquest sentit, l’EAB va acompanyar les propostes a les ordenances fiscals amb una proposta de moció, oferida a tots els grups municipals, perquè s’agafés el compromís per treballar en definir i fer efectiva aquest recàrrec als immobles en desús el més aviat possible. La proposta a incloure aquest punt a les ordenances va ser rebutjada, com diem, i la proposta de moció ha estat totalment ignorada per part del govern municipal i la resta de grups polítics amb representació al ple municipal. Encara esperem una resposta.

En definitiva, com diem, s’ha perdut una oportunitat per fer unes ordenances fiscals municipals progressives, redistributives i d’excepcionalitat, i en canvi s’ha reforçat una línia de govern que protegeix amb més subvencions al sector privat i no protegeix a qui menys té, quan té les eines i instruments, polítics i legals per poder fer-ho. Mentre l’Alcaldessa es passeja per manifestacions en contra de les retallades i no té cap problema en fer pronunciaments públics, com també fa el seu soci de govern convergent, en contra de les polítiques de CiU a la Generalitat i el PP al govern central, la realitat és que estan aplicant les mateixes polítiques a nivell local, protegint a qui més té i fent les pujades generalitzades als impostos al conjunt de veïnat i, en especial, a la població que ja està patint en la seva pròpia pell les retallades en serveis socials i la precarització dels drets laborals o la pèrdua directa de feina.

I, per últim, recordem que, en tot el període que hi hagut entre la presentació de propostes i aprovació definitiva de les ordenances fiscals municipals, només se’ns va convocar a una reunió des de l’equip de govern sociovergent, dies abans de la seva aprovació, per dir-nos estrictament què havien decidit, sense que hagi existit cap marge pel diàleg. Les ordenances fiscals municipals van ser aprovades sense cap vot en contra, al vot favorable dels i les regidores de l’equip de govern (PSC-CIU) i l’abstenció de la resta de partits (PCPB, PP i EUiA-ICV).