Crònica de la xerrada-debat "Independència per canviar-ho tot?" amb Isabel Vallet (CUP-AE)

Dissabte 18 de gener va tenir lloc l’acte informatiu i de debat “Independència per canviar-ho tot?”, amb la presència d’una cinquantena de persones i de la diputada al Parlament de la Catalunya per la CUP-AE, Isabel Vallet.

L’acte s’ha d’emmarcar en una de les línies de treball municipalista que desenvolupa l’EAB, en aquest cas, la de socialitzar a Barberà un posicionament favorable i inequívoc amb el dret a l’autodeterminació del poble català i on el procés i la independència i sobirania plenes siguin, també, un instrument de classe, on contribuïm a activar, possibilitar i fer respectar el protagonisme, les necessitats i la voluntat del conjunt del poble català i no de les elits de sempre en la definició del país que volem construir.

L’acte es va estructurar en dues parts. La primera part, que va anar a càrrec de la companya Isabel Vallet, es va centrar en l’anàlisi del context en el que ens trobem, la valoració del procés independentista que es viu al nostre país, les oportunitats i el posicionament que hem de prendre les classes populars davant aquest procés i, per últim, algunes consideracions per aportar al debat final de l’acte. La segona part, va obrir les intervencions de les persones presents, que van plantejar diferents qüestions que la Isabel Vallet va respondre una per una.

En l’anàlisi de context es va subratllar l’existència de tres emergències al nostre país: la social, la nacional i la democràtica, tres emergències que no es poden dissociar. Es va posar de manifest que estem davant d’un clar replegament del capitalisme, on es reforcen els mecanismes d’acumulació de les elits de sempre a costa de la classe treballadora i al desmantellament dels serveis públics i drets socials i laborals. Aquest replegament s’aplica saltant-se qualsevol mecanisme de debat i de decisió col·lectiva i democràtica, on les sobiranies nacionals queden sistemàticament marginades per les decisions d’una minoria. Aquest replegament capitalista també suposa, pel cas espanyol, un clar procés recentralitzador i uniformador que respon clarament a una nova fase d’un sistema polític i econòmic de continuïtat i coherència amb el Franquisme i la Transició, i que es tradueix amb un atac sistemàtic a altres projectes polítics amb implantació, arrelament i suport social ampli a altres territoris de l’Estat. És en aquest context on es va remarcar que el conjunt del poble treballador català no pot ni ha de quedar al marge d’aquest procés, on tenim a les nostres mans donar una resposta col·lectiva i de classe en clau social, nacional i democràtica.

Entrant a valorar més el procés al voltant del referèndum d’autodeterminació, es va posar de manifest l’encotillament que es vol imposar des de l’àmbit institucional i partidista, deixant cada cop més al marge la voluntat i participació popular, l’opció que ha defensat i defensa la CUP-AE. Es remarca que, en aquest sentit, hi ha dos posicionaments davant el procés:

1) l’encotillat, que considera la independència com una finalitat en si mateixa, sense posar en dubte el marc econòmic i democràtic de misèria que es vol consolidar; i

2) el que considera el procés que estem vivint com un mitjà que, partint de la legitimitat democràtica i sobirana del conjunt del poble català, ajudi a parlar i decidir sobre tot i per canviar les regles del joc sempre des de baix.

També es va esmentar, com a forma de reforçar aquest encotillament, el control mediàtic que estan exercint les elits a través dels partits polítics majoritaris per socialitzar una idea de procés de transició nacional, on la discussió sobre el model econòmic s’obvia volgudament i es deixa oberta la possibilitat d’un nou pacte d’Estat i d’elits. Aquest control mediàtic margina els processos de ruptura democràtica que s’estan socialitzant i reclamant des del carrer i que són una oportunitat per millorar la democràcia i les condicions de vida del conjunt del poble treballador català. Es va exposar clarament que la independència com a concepte neutre és acceptar l’ordre actual i, al cap i a la fi, reproduir-lo. I davant d’això cal contraposar una proposta popular de ruptura.

En relació a aquest procés de ruptura, es va posar de manifest que l’aposta en què està treballant tot l’espectre polític de la Unitat Popular, representada per les CUP i l’Esquerra Independentista i altres experiències municipalistes i anticapitalistes, és un procés de ruptura amb l’ordre sòcio-econòmic actual, com a màquina de fabricar pobres, desigualtats i misèria; de ruptura amb amb l’status quo que representa l’Estat espanyol on els drets socials, laborals, nacionals i de participació democràtica són sistemàticament retallats i perseguits; i de ruptura amb el patriarcat, remarcant-se també que no hi haurà cap projecte alliberador sinó és femení. En aquest sentit, Isabel Vallet va insistir en remarcar que des del carrer, des de l’àmbit municipal i de barri, cal construir i reforçar dics de contrapoder on forcem processos de discussió i de decisió, deixant clar que, depenent del pols social que puguem anar construir i plantejant, canviaran realment les coses o continuarem oprimits des d’un punt de vista democràtic, de classe, cultural i com a poble que s’autodefineix i s’autoreconeix com a català. En aquest punt, es va remarcar que aquests dics de contrapoder ja s’estan aplicant, posant com exemple la política activa que exerceixen les Plataformes d’Afectats i afectades per la Hipoteca. Per tancar aquest tercer bloc sobre el posicionament que cal construir i prendre des de les classes populars, es va insistir en què depenent del lideratge social i col·lectiu que construïm, d’on s’acumuli la força col·lectiva, decidirem més o menys i actuarem sobre més o menys coses.

En la darrera part de la intervenció de la Isabel Vallet, es va posar sobre la taula una darrera consideració, que és la necessitat d’activar la disputa des del carrer i els moviments socials des de ja, on la mobilització social no es pot acotar i esgotar amb la celebració del referèndum, com tampoc en el vot cada 4 anys. Aquesta necessitat de disputa des del primer moment és la millor garantia per trencar amb la lògica institucional i partidista, que mostra clares evidències de voler segrestar el procés, dilatar-lo i desmobilitzar. També disputar perquè el procés és una oportunitat per discutir-ho i construir-ho tot de nou, i on les classes populars hem de posar sobre la taula i lluitar per l’establiment democràtic del nostre model de societat, que és el de la majoria. També per disputar la fragmentació del conjunt del país, ja que el procés no s’ha d’esgotar ni circumscriure estrictament a la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans i hem de seguir construir el nostre marc territorial. En aquest sentit, es va remarcar que els Països Catalans sempre ha estat una realitat social i política aglutinadora, des de tots els territoris que el composen, i és en aquest marc històric, de present i de futur, on també hem de posar sobre la taula tots els temes i tots els processos de decisió.

Intervencions en el torn de paraules i debat
 
La segona part de l’acte va centrar-se en les intervencions de les persones presents, que van plantejar diferents temes i qüestions a la nostra convidada. La primera intervenció va obrir-se felicitant a la Isabel per la intervenció que va tenir davant el conseller Boi Ruiz, en la comissió de salut del Parlament de Catalunya, i donant ànims a la tasca dels representants polítics de la CUP-AE, i es va concretar amb la pregunta sobre quin serà el plantejament de la CUP-AE en un context post-independència davant de les contínues reformes laborals que atempten contra les condicions de treball del conjunt de la classe treballadora. La Isabel en primer lloc va remarcar l’oposició frontal a aquestes reformes, va citar diferents experiències que ja estan en marxa i propostes alternatives, però va insistir de nou en remarcar que, dependrà de l’acumulació de forces que aconseguim prèviament, des d’ara, per fer valer un valer o no un model laboral, econòmic i productiu que respongui als interessos del conjunt del poble treballador català i amb una integració equilibrada amb l’entorn geogràfic del país.

La segona intervenció va introduir tres qüestions: com des de la CUP-AE es viuen els constants “abrazos del oso” que expressen opinòlegs oficials i mediàtics; si és unànime dins la CUP el tema de la Unió Europea; i que l’independentisme “de pesseta”, representat per les burgesies que no volen que res canviï que havia plantejat la Isabel, no és un fet minoritari sinó més ampli des del punt de vista social, ja que “l’espanya ens roba” té una implantació a ressenyar. Sobre la primera qüestió, es va ressaltar la forta pressió que rep constantment la CUP-AE, però que es considera que el missatge propi de la CUP-AE està arribant, malgrat els intents d’invisibilitzar-lo o tergirversar-lo. I el fet d’arribar també és gràcies al paper de molts i moltes militants i simpatitzants que des de fora de la institució socialitzen la tasca que es fa dins i fora de la Generalitat. Sobre el tema de la UE, es va remarcar que des del CUP-AE es té clar un posicionament contrari a la UE, sense que aquest posicionament contrari a la UE no suposi que no tinguem una proposta i idea sobre Europa, que és la construir una Europa i una mediterrània dels pobles, social i democràtica, al servei de les persones i no del capital. I sobre la tercera qüestió, es va posar l’accent en què l’independentisme de “pesseta” és una opció que vol fer-se hegemònica, fent possible que res canviï, on el debat de model econòmic i productiu quedi totalment al marge, una opció que sí que està dirigida mediàticament per una minoria, la minoria que històricament i sistemàticament ha pactat amb el poder polític de torn a l’Estat espanyol.

La tercera intervenció, va exposar que la informació que surt sobre la CUP-AE als mitjans de comunicació més habituals i seguits amaga idees i posicionaments que avui la Isabel ha exposat i compartit de forma clara, i es va voler agrair que s’organitzessin actes així. La Isabel, en relació a aquest tema, va ressaltar que la segona política que surt més als mitjans públics catalans és la representant de la dreta nacionalista i catòlica espanyola, Alicia Sánchez Camacho, un fet que ja denota quins són els discursos i relats que es volen difondre més des d’aquests mitjans. També va remarcar que, coincidint amb l’entrada de la CUP-AE al Parlament, les visites al Canal Parlament (on es pot seguir l’activitat parlamentària) s’han multiplicat, el que denota la mobilització social per trobar altres vies i formes d’informar-se.

La quarta intervenció va preguntar si el gest polític del David Fernández amb la sabata va ser improvisat o preparat i com la CUP-AE veu les diferents grans mobilitzacions en favor del referèndum que s’estan desenvolupant al país. Sobre el tema de la sabata, va ser una acció proposada pel propi David, partint de l’espontaneïtat. I sobre la segona qüestió, es va remarcar que des de tot l’espectre social de la CUP-AE totes les mobilitzacions que reivindiquin al mateix temps drets nacionals, socials i democràtics, i exercir-los, són ben vistes, són positives i es participa activament, en la línia de contribuir a fer possible una acumulació de forces, lideratge social i col·lectiu, que suposarà que puguen decidir sobre totes les coses possibles.

La cinquena intervenció va fer referència a les aliances que des de la CUP-AE s’està fent amb altres espais polítics europeus amb els que puguin haver afinitats. La Isabel va remarcar que aquest procés de relacions internacionalista, en el que s’està treballant dins la pròpia capacitat de la CUP-AE, cal separar-ho de les properes eleccions europees i ha de tenir el seu propi recorregut, encara que en algun moment futur es pugui relacionar. I en concret sobre les properes eleccions europees va explicar que el debat es desenvolupa, i s’està desenvolupant, i s’ha de tancar dins els òrgans de discussió, debat i presa de decisions on s’integra la CUP-AE.

La sisena qüestió va plantejar quin seria el model de la CUP-AE respecte el sistema penitenciari en un nou estat. La resposta va ser que és una qüestió amb una resposta complexa i que implica diferents dimensions que cal tenir present i que, en tot cas, només podria respondre a títol individual però en cap cas com CUP-AE. Això sí, va posar diferents exemples de la tasca que en aquesta matèria s’està fent com a CUP-AE, tant des del parlament com des del carrer. En tot cas, va insistir de nou amb la idea expressada en l’anterior resposta sobre el tema laboral, que dependrà de l’acumulació de forces que aconseguim per fer valer un valer un model o un altre.

La setena intervenció va preguntar sobre si la CUP-AE aposta per la banca ètica, al que la Isabel va respondre que l’aposta és la banca pública, reapropiant-nos dels recursos que nosaltres mateixes generem, sense oblidar altres formes de relacions econòmiques que ja estan en marxa i que cal potenciar.
 
La vuitena intervenció va fer referència a les relacions entre la CUP-AE, Assemblea Nacional Catalana i Procés Constituent, on la Isabel va comentar que aquestes relacions hi són, a molts nivells, que són propostes que sumen i on es suma, i que és en l’àmbit local, de barri i municipal, des d’on s’ha de basar l’autoreconeixement i des d’on potenciar la construcció d’una majoria social que vulgui una independència per canviar-ho tot.

Crònica de l’acte feta a partir de les notes que van prendre durant l’acte membres de l’assemblea de l’EAB.