Nota sobre els avenços en la proposta de moció relacionada amb el "Banc Dolent" i el paper dels ajuntaments

Des de l’EAB volem informar públicament dels avenços que s’han donat en la proposta de moció que vam presentar en el passat ple municipal, dedicada a la creació de l’anomenat “Banc Dolent” i el paper que han de jugar els ajuntaments. En aquella proposta de moció convidàvem a tots els grups municipals a engegar un debat on també participés l’EAB. Fins al moment, l’única formació política que s’ha posat en contacte amb nosaltres ha estat Esquerra Unida i Alternativa. El passat dilluns 15 d’abril membres de l’EAB i d’EUiA es reunien per treballar la proposta de moció, on a més de posar-se de manifest la sintonia amb la proposta, s’afegien algunes millores complementàries al text proposat, bàsicament dues: ampliar la demanda no només als habitatges inclosos en el “banc dolent”, sinó també a d’altres provinents administracions públiques i entitats privades; així com fixar un preu màxim de lloguer social en funció dels ingressos dels llogaters. Valorem molt positivament aquest  diàleg entre aquests dos espais polítics barberencs ja que considerem que reforça i enforteix la iniciativa política en aquesta matèria. Us adjuntem a sota d'aquesta nota el nou text després d'afegir-se les aportacions fetes des d'EUiA.

No volem passar per alt, el silenci institucional al voltant d’aquesta proposta de moció. Tenim constància del seu tractament en la darrera Junta de Portaveus, però en cap moment s’han posat en contacte amb nosaltres des de l’Ajuntament per informar-nos de com es desenvolupava el procés, com havíem suggerit i demanat. No considerem que espais polítics i espais associatius de la ciutat de Barberà, que engeguen iniciatives de caràcter col·lectiu i polític i de ciutat, hagin de restar al marge del procés de discussió o que no siguin informats dels avenços que es van produir en la discussió de les propostes. La democràcia des de l’EAB no l’entenem així. És per això que esperem que en la propera Junta de Portaveus, prèvia al Ple Municipal d’aquest mes d’abril, l’EAB sigui convidada a ser present per conèixer els diferents posicionaments abans de ser inclosa en l’ordre del dia del Ple Municipal d’abril, com esperem que passi.

Text de la Proposta de Moció

MOCIÓ QUE PRESENTA LA JUNTA DE PORTAVEUS DE L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS A PROPOSTA DE L’ESQUERRA ALTERNATIVA PER BARBERÀ DEMANANT LA TERRITORIALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE LA SOCIETAT DE GESTIÓ D’ACTIUS PROCEDENTS DE LA RESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA (SAREB) QUE PERMETI LA SEVA TRANSPARÈNCIA I LA TRANSFORMACIÓEN LLOGUER SOCIAL AL NOSTRE MUNICIPI DE L’ESTOC D’HABITATGE PROVINENT DE LA SAREB I D'ALTRES ENS PÚBLICS I PRIVATS

Per Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, al desembre del 2012 es va constituir la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Restructuració Bancària (SAREB) conegut com el “Banc Dolent”, entitat per gestionar els actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs nacionalitzats i altres entitats que el FROB determini, i que s’ha constituït amb un 45% de participació de fons públics i un 55% de fons privats, produint-se noves sumes de diners públics que van incrementant l’espoli que pateix la

població davant la mala gestió financera d’aquestes entitats i dels seus avaluadors.

En aquest context de canvis legislatius continus, sense debat i poc transparents, institucions públiques com el Síndic de Greuges amb col·laboració de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, del Col·legi de Notaris de Catalunya, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de Càrites Diocesana de Barcelona i entitats financeres han elaborat un informe amb diverses propostes relacionades amb laSocietat de Gestió d’Actius procedents de la Restructuració Bancària (SAREB) al considerar que aquests actius tòxics són propietat de l’Estat pel fet de pertànyer a les caixes nacionalitzades (en el moment actual els bancs intervinguts són: Bankia, Catalunya Caixa, NovaCaixa Galicia i Banco de Valencia). Unes propostes que, sense ser una solució definitiva al problema de l’especulació immobiliària i a les males pràctiques empresarials i financeres en matèria d’habitatge o al saqueig de les arques públiques, poden suposar algunes solucions parcials. Unes solucions que poden implementar les administracions públiques més properes a la ciutadania, com són els ajuntaments. A aquests habitatges provinents de la SAREB s'hauran de sumar aquells que siguin propietat de les entitats participades pel FROB i que, reunint condicions d'habitabilitat, no hagin estat transferides a la SAREB en virtut de l'article 48.1 del Reial Decret 1559/2012, de 15 de novembre, així com els habitatges titularitat d'Administracions Públiques que estiguin desocupats i que, complint amb condicions d'habitabilitat, no estiguin en fase d'adjudicació.

Atès que la SAREB, per Reial Decret Llei del govern del Partit Popular (PP), té la missió de comprar actius tòxics amb diner públic, que representa un 45% del fons total, i capital privat, que representa un 55%.

Atès que, per Reial Decret Llei del govern del PP, el capital privat que entra a la SAREB, a més a més, tindrà possibilitat de demanar uns préstecs avalats amb fons públics.

Atès que, per Reial Decret Llei del govern del PP, aquests actius es posaran a la venda en el mercat per tal de que els fons d’inversió especulatius, que en molts casos seran estrangers, puguin comprar.

Atès que, per Reial Decret Llei del govern del PP, es considera, sense proves fefaents, que d'aquesta manera s'aconsegueix eliminar dels bancs els actius tòxics que provoquen desconfiança i així facilitar que se'ls torni a donar crèdit en el mercat interbancari.

Atès que els legisladors europeus i els espanyols, a través de reials decrets, amb la SAREB estan establint un marc, diuen, de sanejament de caràcter comptable i financer per a les entitats financeres intervingudes, però no estan establint cap tipus de normes sobre la conveniència de destinar els immobles a algun tipus de finalitat social. És a dir, no estableixen cap tipus de marc relatiu a una necessària i imprescindible política urbanística i d’habitatge.

Atès que la creació de la SAREB pot repercutir d’alguna manera en l’impuls i/o reforçament d’un Parc Municipal d’Habitatge públic de lloguer social en els municipis catalans. Aquest lloguer social ha de mantenir-se per un període mínim de 5 anys i amb preus màxims protegits, en funció dels ingressos del nucli familiar.

Per tots aquests motius, i a partir d'una proposta de l'Esquerra Alternativa per Barberà, la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, amb el vot favorable de (...........................................................) adopta els següents acords:

PRIMER.- Territorialitzar la gestió de la SAREB i fer-la pròxima, amb informació, transparència i participació, al conjunt de veïns i veïnes i al teixit associatiu de la ciutat .

SEGON.- Que al municipi de Barberà del Vallès, a través del seu ajuntament, gestioni el parc d’habitatges del municipi integrats en la SAREB.

TERCER.- Informació pública de quins habitatges i sòls sota gestió de la SAREB es troben en el municipi de Barberà del Vallès.

QUART.- Que la totalitat dels habitatges integrats a la SAREB, provinents de bancs i caixes participats pel FROB o procedents d'Administracions Públiques siguin cedits a l’Ajuntament de Barberà del Vallès, sense cap cost econòmic, per incorporar-los al Parc Municipal d’Habitatge, i que s’ofereixin en lloguer social a través de l’Ajuntament. La destinació del fons econòmics generats amb aquests lloguers socials haurien d’anar destinats a la política pública d’habitatge d’entitats locals i comunitats autònomes.

CINQUÈ.- Que l'import de la renda d'aquest lloguer social ha de fixar-se en funció dels ingressos dels llogaters, no podent superar el 30% dels ingressos en cas d'arrendatari individual, ni el 20% dels ingressos quan es tracti d'un nucli familiar. En cas que els ingressos mensuals siguin inferiors a 450 euros, la renda mensual s'haurà de cobrir amb els fons econòmics generats amb el Parc de lloguer social.

SISÈ.- Que, un cop cedits els habitatges a l’Ajuntament, la resta d’habitatges del municipi integrats en la SAREB puguin ser comprats de forma preferent per qualsevol veí i veïna del municipi, així com el propi ajuntament si ho considera oportú i factible, a un preu igual o menor al preu que la SAREB ha comprat.

SETÈ.- Que els veïns i veïnes del nostre municipi desnonats tinguin prioritat en l’accés al lloguer social de pisos provinents de la cessió d’habitatges de la SAREB.

VUITÈ.- Un cop cedits els habitatges a l’Ajuntament, i per evitar l’especulació i ús lucratiu d’aquests actius de la SAREB al municipi de Barberà del Vallès només podran ser comprats com a primera residència o habitatge habitual, amb un màxim d’un habitatge per comprador. Aquest límit podrà ser superat en el cas que qui adquireixi aquests habitatges sigui l’Ajuntament i posi a disposició del Parc Municipal d’Habitatge aquests pisos a través del lloguer social.

NOVÈ.- En el cas de comprovar-se, un cop realitzada la venda d’algun habitatge provinent de la SAREB, de l’incompliment del punt setè anterior, l’Ajuntament de Barberà farà ús de les seves potestats, a través de les ordenances fiscals o altres mecanismes impositius. En el mateix sentit, legislarem des de l’Ajuntament per fer efectiva la recuperació per a les arques municipals de possibles plusvàlues que es generessin un cop venut l’habitatge provinent de la SAREB. En aquest sentit, demanem a les autoritats competents perquè imposin unes regles clares per evitar que habitatges provinents de la SAREB un cop venuts siguin revenuts. Considerem, en aquest sentit, que l’administració central ha de deixar clar que els habitatges venuts a través de la SAREB no es puguin tornar a revendre en un període mínim de 20 anys, aplicant-se els impostos i taxes necessaris un cop vençut aquest període i produïda una segona venda de l’habitatge.

DESÈ.- Establir, dins del FROB (Fons de recuperació ordenada bancària), una línia de crèdit per a famílies del nostre municipi amb greu risc de pèrdua del seu habitatge per reduir el deute pendent, igual que s'ha posat a disposició de bancs i caixes des del FROB i ara també a disposició dels capitals privats que entren a la SAREB.

ONZÈ.- Que sòl del nostre municipi integrat en la SAREB i que va patir un procés de requalificació durant la bombolla immobiliària perdent la seva condició de zona verda o no urbanitzable, torni al seu estat original de qualificació.

DOTZÈ.- Que sòl del nostre municipi integrat en la SAREB si té possibilitat de ser edificat, sigui destinat a habitatge dotacional de lloguer.

TRETZÈ.- Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats, al Govern i al Parlament de la Generalitat de Catalunya, a les Associacions Municipalistes de Catalunya, a la CONFAVC i a la Plataforma d’Afectats i Afectades per la Hipoteca de Barberà del Vallès.

Abril de 2013