Contribució de l'EAB al debat sobre la unitat de les esquerres a Barberà del Vallès

14M, debat sobre la unitat de les esquerres barberenques

14 de març de 2013, Biblioteca Esteve Paluzie

COMENTARIS PREVIS 

Agrair la presència i participació a totes les persones que heu assistit. I agrair la invitació d’EUiA-Barberà, fent trasllat de les decisions marcades per la seva organització, una decisició donada de dalt a baix i que no prové, en primera instància, d’una decisió interna i local com seria més fructífer, pensem nosaltres, sinó de l’estratègia política que s’aplica jeràrquicament. En tot cas, valorar positivament la iniciativa d’EUiA que ens ha ajudat a parlar i fer debat sobre aquest tema.

Com EAB sempre responem positivament a aquestes convocatòries de diàleg i debat, i estem acostumades a assistir a actes organitzats per altres formacions polítiques de la nostra ciutat, com en la penúltima visita del diputat Nuet a Barberà que va organitzar EUiA. Una actitud, un gest, que sobte que no l’hagin practicat mai dirigents barberencs d’altres formacions, que no han assistit mai a cap acte de l’EAB on es plantegessin debats o aspectes d’interès polític també per aquestes formacions. I totes les comunicacions, com hem comprovat, arriben des del 4 d’abril de 2007, dia que vam enviar la primera. 

Fets aquests comentaris inicials posarem en comú i posarem veu a les respostes fruit de la discussió prèvia que l’Assemblea de l’EAB hem fet al voltant de les dues preguntes plantejades. No ha estat díficil respondre-les, perquè el que hem fet és parlar del que que hem fet i fem quotidianament abans i després de la posada en marxa de l’espai polític municipalista EAB.

PRIMERA PREGUNTA: COM ENTENEU I/O PRACTIQUEU EL TREBALL UNITARI D’ESQUERRES EN LA VOSTRA ORGANITZACIÓ?

1) En primer lloc, entenem i pràctiquem el treball unitari d’esquerres com un procés d’implicació amb el nostre entorn més immediat i quotidià (no professionalitzat), on més enllà de la nostra implicació a l’EAB el que marca la nostra acció política és la tasca que ja feiem i fem en el nostre entorn, sobretot, a través de la nostra implicació en el teixit associatiu de la ciutat. Implicar-nos, a través de l’associacionisme, en el nostre entorn quotidià ja suposa una importantíssima interacció comunitària i amb altres sensibilitats per consolidar projectes i també lluites a la nostra ciutat. 

I el que és més important, això no ho fem forçat. No és cap estratègia política, sinó una forma de fer política i de ser en relació a l’entorn, que és previ a la fundació de l’EAB i que no en depèn de la seva existència o no. No venim de cap escissió ni de cap ús de cap franquícia política, simplement el nostre procés activista i compromés passa també per l’impuls d’un espai, d’una eina, com l’EAB.

2) En segon lloc, entenem i pràctiquem el treball unitari d’esquerres com un fet fundacional de l’EAB lligat a un procés que vam anomenar a l’abril de 2007 de construcció de la unitat popular barberenca. És a dir, a generar una dinàmica de treball polític en formes, idees i pràctiques que servís d’aglutinament dels sectors d’esquerres alternatius de la ciutat, una dinàmica inexistent i que continuem construint dia a dia. És a dir, per nosaltres la unitat de les esquerres també és treballar-la dia a dia en el sí d’aquest procés i en el sí de l’EAB, que ha anat i va sumant cada cop més sensibilitats i complicitats.  Som un procés i un espai polític que ja suposa una important contribució en la tasca d’unitat entre diferents sensibilitats en el nostre dia a dia.

3) En tercer lloc, entenem i pràctiquem el treball unitari d’esquerres entre espais polítics ben definits des del respecte mutu i de forma horitzontal entre organitzacions, i fomentant el treball de coordinació i enxarxat (la nostra relació amb les CAV o la implicació amb la CUP-AE és exemple d’això). 

És a dir, mai hem participat d’estructures ni decisions jeràrquiques, d’estructures que no respectessin la nostra autonomia com espai municipalista barberenc i imposessin decisions i posicionaments (i no tenim gens clar que els partits polítics tradicionals que ens acompanyes puguin dir el mateix i en termes de foment de la unitat és important deixar-ho clar, per no frustrar més del que la gent està frustrada). 

Hem defensat i defensarem sempre l’acció política de baix, però no a dalt, sinó de baix a baix, una nova forma de fer política totalment contrària a la dels partits tradicionals, a la vella política.

4) I per últim, en quart lloc, entenem i practiquem el treball unitari d’esquerres des de Barberà del Vallès. Considerem primordial i bàsic enfocar el debat i l’acció política des de la pròpia realitat i necessitats de la nostra ciutat.

Que l’EAB desenvolupi la seva tasca des de Barberà no significa que no ens posicionem ni ens coordinem amb altres dinàmiques supramunicipals, ja ho hem dit abans en relació a les CAV o a la CUP-AE o qualsevol iniciativa que se’ns plantegi o decidim plantejar-nos. Però considerem que les decisions i les dinàmiques de treball polític s’han de basar i han d’estar al servei de la nostra ciutat i la transformació social i política del nostre entorn més quotidià.

SEGONA PREGUNTA: DE QUINA MANERA CREIEU QUE ES PODRIA TRASLLADAR AQUESTA VOLUNTAT A L’ÀMBIT LOCAL DE BARBERÀ?

Els quatre punts anteriors ja donen la resposta a aquesta pregunta. En tot cas, per l’EAB la pregunta està mal plantejada, ja que per nosaltres no és qüestió de traslladar de fora a la nostra ciutat, ni de dalt a baix, sinó de contribuir a la unitat de l’esquerra des dels pobles i barris, des de Barberà del Vallès. I, si més no, com EAB, no  hem de traslladar res, si un cas això ho han de fer uns altres, ja que l’àmbit municipal barberenc ja és el nostre espai de referència. 

I concretant la resposta, i seguint el que ja hem dit al bloc anterior, per tirar aquesta voluntat unitària a Barberà del Vallès considerem que la millor forma de fer-ho és:

1) seguint amb la nostra manera de fer i practicar política, que ja suposa el foment de la unitat, al nostre entorn immediat i des de la nostra quotidianitat. Seguir implicades en el teixit associatiu barberenc i a les dinàmiques de, moment, estan aglutinant a sectors diversos de la nostra ciutat (l’Espai Jove, el Comitè Barberenc pels Drets Socials o la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca en serien el espais, per nosaltres, més referencials i exemplificants); 

2) seguint reforçant la nostra aposta per la unitat popular barberenca, que no és ni ha de ser incompatible amb altres propostes que es centrin en la nostra ciutat, una unitat popular barberenca  que s’ha de basar en anàlisis locals i experiències positives que ja existeixen a la nostra ciutat, partint del respecte, el reconeixement mutu i la suma de sensibilitats. Per això tenim clar que, la unitat popular barberenca, no la podem ni volem construir soles com EAB. Quan diem que “seguim construint l’alternativa” és la nostra contribució a generar una vertadera alternativa política a la nostra ciutat, però una contribució més; i 

3) la unitat popular barberenca, construïda amb la major de les complicitats possibles, s’ha d’entendre com un procés que contribueixi a un canvi de cultura política real i radical a la nostra ciutat, al carrer i a l’ajuntament i suposi, també, la construcció d’un projecte polític d’esquerres i genuïnament barberenc, que doni resposta a un model de fer ciutat que anem definint i redefinint, des de l’esquerra i des de Barberà, amb capacitat també d’impulsar aquest procés des de l’Ajuntament, posant també al servei del poble el govern municipal.

I no entenem aquests tres processos per separat, sinó que han de ser complementaris. Per exemple, de res serviria la nostra tasca política institucional a l’Ajuntament, governant o en l’opisició, si abandonem el primer i segon segon aspecte. Per l’EAB és vital que el carrer s’autoorganitzi, es polititzi, que la política torni i es faci des del carrer, essent aquesta la millor forma d’adaptar i posar al servei del poble institucions com l’Ajuntament. 

Les respostes del primer i segon blocs són aspectes que ens defineixen, que considerem primordials en la nostra manera de fer i entendre la política i, primordials també, quan ens plantegem construir processos unitaris i d’esquerres a la nostra ciutat amb altres sensibilitats. És el que volem posar en comú amb aquestes sensibilitats que estiguin disposades a tirar endavant d’aquest procés de canvi polític a la nostra ciutat, al carrer i a l’ajuntament. En tot cas, hi ha gestos previs que considerem que són útils i molt positius. Gestos que no són cap exigència de l’EAB ni elements que hagin de frenar aquestes processos d’unitat popular barberenca, però que els considerem necessaris per a guanyar credibilitat davant de la gent. I gestos que han de decidir fer partits que han tingut i tenen responsabilitat política a l’Ajuntament de la nostra ciutat. El conjunt de la ciutat ha patit i pateix la mala i vella política que han practicat les forces polítiques que han controlat l’Ajuntament. La Barberà de la bombolla immobiliària i del drama de l’habitatge; la Barberà de vendre’s tot el sòl públic municipal al sector privat; la Barberà de les subcontractacions; la Barberà de la manca d’informació pública, debat i transparència; la Barberà de la repressió ideològica i contra persones concretes, etc. ha estat la Barberà del PSC i EUiA abans, i ara la de PSC i CiU és la de la continuïtat en essència d’aquesta d’aquesta mala i vella política. I la dreta, sí, al nostre país i l’Estat espanyol, retalla drets socials, laborals i nacionals, però a Barberà hi ha uns responsables polítics que van assentar les bases del que ara també patim tots i totes. 

Són gestos que ens importa ben poc que faci PSC de Barberà (podien haver optar per governar amb minoria i negociar amb l’esquerra institucional i amb els moviments veïnals del carrer, i no, han preferit trobar un soci-fàcil i seguir amb el seu règim de casta a Barberà). I des de l’EAB tenim clar que el PSC de Barberà i, sobretot la casta que el controla, és part del problema i no de la solució. No veiem als seus dirigents i responsables essent cap garantia de cap canvi, i a la realitat del passat i del present ens remetem. Són gestos sí que serien positius que fes EUiA i, insistim, no de cara a l’EAB sinó de cara al veïnat de la ciutat. Però fins ara no s’ha produït cap autocrítica pública, i persones que van assumir responsabilitats polítiques i formes de fer política gens transparents en el passat continuen juguen un paper clau en la política municipal. Fem referència a càrrecs polítics com el de l’actual cap de llista per EUiA, Pepe Rivera, que va estar de càrrec de confiança durant el co-govern PSC-EUiA en la nefasta etapa que va liderar Celestino Sánchez. No ja amb un sou molt elevat, sinó amb unes funcions, unes tasques i una feina que continuen essent tot un misteri encara avui dia per al conjunt de la població, una decisió política sense justificar públicament. Un misteri que va continuar després a l’Ajuntament de Cerdanyola on la mateixa persona va seguir de càrrec de confiança quan els ecosocialistes governaven a la ciutat, donant resposta als tradicionals tripijocs dels partits tradicionals. Des de l’EAB no tenim res en contra d’en Pepe, de la persona, sinó de la forma de fer política. L’EAB no fa ni farà política així.

I són gestos que s’afegeixen a d’altres situacions que no apunten a la unitat en el dia a dia del passat i del present, actituds que considerem que serien positives canviar-les, i per part de totes les parts, en favor del reconeixement i respecte mutu. I alguns exemples del que diem és, que l’EAB no hagi rebut mai cap mena de comunicació ni interès per part de formacions d’esquerres de la ciutat per treballar plegades importants projectes que hem tret a la llum pública i que es volien invisibilitzar al conjunt de la ciutat i eren i són d’interès col·lectiu. Per exemple: l’ARE l’Estació i Escola Marta; la cessió d’explotació d’habitatges de protecció oficial a CatalunyaCaixa o els pressupostos municipals. Quan hem demanat informació, transparència i participació, tampoc s’ha dirigit a nosaltres cap partit d’esquerres per treballar-ho. I fa només un any vam enviar una proposta de moció a tots els grups amb representació al ple municipal per treballar la confecció dels cens dels habitatges buits a Barberà per aplicar un recàrrec de l’IBI, una iniciativa que havíem treballat amb anterioritat des de fora de l’ajuntament. No vam tenir cap mena de resposta per part de cap partit present al ple municipal. Són exemples quotidians que denota tot el contrari a l’interès per fomentar processos unitaris. I l’EAB s’ha caracteritzat sempre per actuar políticament de la mateixa manera, tant a nivell de com fem política, com d’idees i també a nivell institucional i de carrer. En tot cas, volem deixar també clar que, des de l’EAB, no farem dependre el procés de construcció de la unitat popular barberenca, o d’altres iniciatives unitàries d’esquerres de base i barberenques, d’aquestes actituds que considerem negatives, ja que, com insistim, l’esperit unitari el cultivem i el basem en la nostra tasca associativa, activista i política que desenvolupem en el nostre entorn més quotidià, a l’EAB i a d’altres espais on estem implicades i interaccionem amb altres sensibilitats. Un procés que fem persona a persona, a poc a poc però fermament i picant molta pedra, i al que cada cop més es sumen més veïnes i veïns. 

Assemblea de l’EAB